La lluna és qui sembra
Apel·les Mestres
Apel·les Mestres
La lluna blanca
ha il·luminat el camí del Freixa
Una claror plena
El vent empeny amb força el pi
que tant protesta
Una brisa freda
Sento la seva fressa
que m'alerta l'ànima
Una mudesa paralitzant
Darrera els arbres plens de lluna
un gronxador tremola amb por
un gronxador tremola amb por
Un ferro rovellat
És la penombra
del misteri
del misteri
Una silueta sinuosa
La claror i les ombres
es confonen
es confonen
Una obaga fosca
M'hagués posat a córrer
si no fos per tu
si no fos per tu
Wish you were here.
QUART MINVANT
Per aquells que van perdent humanitat
i donen lliçons de com ser-ho.
He guardat els ullalsi donen lliçons de com ser-ho.
dins un petit cofre personal,
només per si un cas.
Un pensament darrera l'altre,
un sentiment darrera l'altre.
Ja no udolo sota la lluna plena,
ara canto en quart minvant
aquesta melangia
que s'escampa per la pell
invocada pel plaer dels millors dies.
He deixat lliure la passió,
l'he deixada anar
mentre no em tingui presonera,
car sóc jo qui li ha obert la porta
perquè ja no li tinc por.
No faig cas de les veus tancades.
Fan mal deshumanitzades.
Regalima sal per la galta estroncada,
surt del dolor
i de l'amor salvatge.
Un sentiment darrera l'altre,
un pensament darrera l'altre.
He guardat els ullals
dins un petit cofre personal,
per si me'ls he de tornar a posar.
només per si un cas.
Un pensament darrera l'altre,
un sentiment darrera l'altre.
Ja no udolo sota la lluna plena,
ara canto en quart minvant
aquesta melangia
que s'escampa per la pell
invocada pel plaer dels millors dies.
He deixat lliure la passió,
l'he deixada anar
mentre no em tingui presonera,
car sóc jo qui li ha obert la porta
perquè ja no li tinc por.
No faig cas de les veus tancades.
Fan mal deshumanitzades.
Regalima sal per la galta estroncada,
surt del dolor
i de l'amor salvatge.
Un sentiment darrera l'altre,
un pensament darrera l'altre.
He guardat els ullals
dins un petit cofre personal,
per si me'ls he de tornar a posar.
DONA LLUNA
He trobat aquests registres escrit pels homes poetes
i n'he fet una nova composició.
No sé si les dones en diríem el mateix dels homes.
No sé si les dones en diríem el mateix dels homes.
Dona energia i força,
dona mussa,
dona àngel,
dona immortal,
dona volcà,
dona misteri,
dona papallona de colors,
dona bruixeta bona,
dona llum,
dona amb plor,
dona estranya,
dona rosa amb perfum,
bellesa
i espines,
dona mare,
dona plaer,
dona única,
dona múltiple,
més dona,
dona autèntica,
dona sensual,
dona sexual,
dona incomprensible.
Dona lluna plena
o nova,
sempre dona.
Una vegada
Dues vegades
Tres vegades...
Hi havia
tres cadells jugant
a fet i amagar.
Tres veus ofegades,
tres somnis obscurs,
tres desitjos amagats,
tres secrets embenats,
tres melodies apagades,
tres instruments emmudits,
tres idees discordants,
tres símbols inusuals,
tres persones perdudes.
Una vegada
dona mussa,
dona àngel,
dona immortal,
dona volcà,
dona misteri,
dona papallona de colors,
dona bruixeta bona,
dona llum,
dona amb plor,
dona estranya,
dona rosa amb perfum,
bellesa
i espines,
dona mare,
dona plaer,
dona única,
dona múltiple,
més dona,
dona autèntica,
dona sensual,
dona sexual,
dona incomprensible.
Dona lluna plena
o nova,
sempre dona.
Una vegada
Dues vegades
Tres vegades...
Hi havia
tres cadells jugant
a fet i amagar.
Tres veus ofegades,
tres somnis obscurs,
tres desitjos amagats,
tres secrets embenats,
tres melodies apagades,
tres instruments emmudits,
tres idees discordants,
tres símbols inusuals,
tres persones perdudes.
Una vegada
Dues vegades
Tres vegades...
De vegades m'oblido de tu
durant uns minuts
durant unes hores
durant uns dies
durant un temps,
fins alçar els ulls
per veure estels
i em retorna la teva imatge,
la teva por,
el teu somriure,
el teu renaixement
durant uns minuts
durant unes hores
durant uns dies
durant un temps.
Reflexiono
al zenit d'una vida;
sento necessitat de saber més
i sense entendre
continuo endavant
amb la diferència,
amb l'energia,
amb la inquietud,
amb la ignorància.
Cavil·lo
i més ignorància sento
-oh, merda!-
i s'esvaeix la por en la boira..
Planeta nan transneptunià
Lluna anòmala
en òrbitaper Neptú.
Mar i oceans,
déu aquàtic,
aigua i lluna,
pare de nimfes.
en òrbita
durant uns minuts
durant unes hores
durant uns dies
durant un temps,
fins alçar els ulls
per veure estels
i em retorna la teva imatge,
la teva por,
el teu somriure,
el teu renaixement
durant uns minuts
durant unes hores
durant uns dies
durant un temps.
" Tampoc enguany no ens salvarà cap
malentès: a l'hora serem al lloc on ens hem convocat"
Gabriel Ferrater
malentès: a l'hora serem al lloc on ens hem convocat"
Gabriel Ferrater
al zenit d'una vida;
sento necessitat de saber més
i sense entendre
continuo endavant
amb la diferència,
amb l'energia,
amb la inquietud,
amb la ignorància.
Cavil·lo
i més ignorància sento
-oh, merda!-
i s'esvaeix la por en la boira..
Planeta nan transneptunià
Lluna anòmala
en òrbitaper Neptú.
Mar i oceans,
déu aquàtic,
aigua i lluna,
pare de nimfes.
Planeta menor
lluna subterràniaen òrbita
universal.
Com la nina
trista i somrient
a qui confio xiuxiueigs...
11 comentaris:
La deesa terra reviu al teu blog!
Una abraçada des del melic dels Països Catalans!
Benvingut a aquest paisatge lunar prop del melic dels Països Catalans i al cor de Polònia.
RECULL DE PENSAMENTS LECTORS A QUI AGRAEIXO EL QUE M'HAN DIT.
MAI M'HAGUÉS IMAGINAT QUE AQUESTS PENSAMENTS POGUESSIN TENIR INTERÈS, SÓN LES MEVES VIVÈNCIES, ÉS LA MANERA D'ENDREÇAR L'ARMARI DELS PENSAMENTS I DELS SENTIMENTS.
Blogger Joan ha dit...
la llum de la lluna sempre hi és per il·luminar els camins nocturns, Fins i tot hi és quan ens mira amb la seva cara oculta.
Blogger menta fresca ha dit...
que tindrà la lluna que sempre ens atreu?
Blogger Cèlia ha dit...
Jo surto a saludar-la cada nit... és quan ens sentim veritablement integrats al cosmos, vull dir, que et sents que formes part d'una cosa més gran i que tu ets tan petit...
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...
molt maca la poesia felicitats
salutacions
Blogger menta fresca ha dit...
dons no els guardis gaire bé els ullals per si els tornes a necessitar, es important això de no ser presonera, ni d'un mateix.
Blogger Cèlia ha dit...
Els tinc encara ben guardats...vaig aprenent a mesura que camino
Blogger menta fresca ha dit...
mira, crec que no hi ha un ser tant polivalent, discordant, polifacétic, brillant, valent, emprenedor......digali com volguis, com la dona. I com ens poguin dir ells, vols saber-ho? m'es ben igual :)
Blogger Cèlia ha dit...
A aquestes alçades, Menta, a mi tampoc! Som com som i sempre tenim un pas endavant...
Blogger onatge ha dit...
Mira què vols que et digui, els mots són dèbils i m'han sortit així...
Dóna energia i força.
Inspira,
és el cel,
viu per sempre,
és flama i foc,
és encanteri,
ocell de tots
els nords,
voladora,
és claror,
és llàgrima,
profunda fins
les entranyes,
flor de vida,
mare de per vida,
en ella el buit
fa el ple,
personal i irrepetible,
dona de dona,
font de totes
les sets.
Indesxifrable.
La transparència
de la sensualitat.
Dona-persona
per sempre més.
Amb la força
de la lluna,
sense la trabanqueta
dels homes.
Des de la sinceritat.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Tu ho has dit... sense la trabanqueta dels homes...Quan serà, per fi?
Blogger onatge ha dit...
Hola Cèlia, fins quan ? No t'ho sé dir.
És veritat que durant segles els homes han discriminat a la dona, des de l'àmbit familiar, l'església..., la política. Alguns homes encara són molt primaris, alguns encara duen l'anella al nas. Crec que estem en el bon camí, el que passa es que degut als nous temps a favor de la dona -i que en sóc partidari- l'home ha perdut el seu paper, la seva prepotència. Les noves generacions ja viuen el dia a dia d'una altra manera. Tot i així encara falta molt. No tan de futbol -que a mi no m'agrada gens-, no tanta televisió, no tanta política que en el fons l'únic que aconsegueixen es distreure a la població dels veritables problemes. No he sentit que en cap institut o universitat es recomani la lectura d'Osho, o de l'Eduardo Galenano entre molts d'altres, per ajudar a cultivar el pensament en positiu i a favor de les persones i de la vida.
Perdona deu ser el cafè que m'ha donat ànims.
Una abraçada.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
És interessant que ja hagi homes que penseu a favor de les persones. Sempre ens heu fet bonics poemes, ens heu fet retrats i fotografies on surtin deesses... però la feina de casa i els nens/es són per la dona i els llocs de responsabilitat pels homes. Som tots necessaris i complementaris, bé i, de vegades, una mica llunàtics, sobretot qui ens agrada els cants sota la lluna.
I parlant de poesia, ets tu l'Onatge dels relats en català?
Prometo llegir-te pausadament.
Fins ara!
Blogger onatge ha dit...
Sí, sóc l'onatge de Relats en Català. Un llunàtic tocat pel vent de mar.
Salut.
onatge
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
tres vegades l'he llegit, i tres vegades m'ha agradat.
Blogger menta fresca ha dit...
ai això del tres, tres persones, tres secrets i tres instruments emmudits amb tres idees discordants, com no i evidentment, alguna de les tres persones perdudes, no totes.
Blogger Cèlia ha dit...
Tres vegades t'ho agraeixo, zenit.
Menta: tres, quatre, cinc, sis... com més serem més riurem (i discreparem!), c'est la vie!
Blogger onatge ha dit...
Les tres pedretes.
La setmana
dels tres dijous.
Tres, dos més un.
Tres poemes.
La santissíma
Trinitat...
De tres núvols
la seva pluja.
Les tres tocades.
Tres pics i repicó.
Besar-te,
una, dues, tres
vegades.
Ni tres mosqueters
ni tres mosques...
Tres, la ràbia
ja hi és.
Salut.
onatge
-espero gaudir del teu vist i plau-
Blogger Cèlia ha dit...
Onatge, passis per on passis sempre deixes música i paraules dolces... M'encanta!
Blogger hypatia ha dit...
és preciós!!!
jo també,
a vegades me n'oblido,
de la lluna,
que m'és vida i és essència....
gràcies, dona lluna!!
=;)
Blogger Cèlia ha dit...
Gràcies hypatia, i que la lluna ens acompanyi!
Blogger onatge ha dit...
Jo que sóc llunàtic; i què...
Quan s'està enamorada/t de la lluna, quan s'estima de debò, el temps és igual, el que compta és la profunditat de l'entrega...
Una abraçada llunàtica.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
De vegades, m'agradaria que existís una habitació per la memòria, poder entrar i remenar el que volem trobar, però el que no volem... millor que es quedi oblidat, per estalviar-nos el dolor...
Blogger hypatia ha dit...
és preciós!!!
jo també,
a vegades me n'oblido,
de la lluna,
que m'és vida i és essència....
gràcies, dona lluna!!
=;)
Blogger Cèlia ha dit...
Gràcies hypatia, i que la lluna ens acompanyi!
Blogger onatge ha dit...
Jo que sóc llunàtic; i què...
Quan s'està enamorada/t de la lluna, quan s'estima de debò, el temps és igual, el que compta és la profunditat de l'entrega...
Una abraçada llunàtica.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
De vegades, m'agradaria que existís una habitació per la memòria, poder entrar i remenar el que volem trobar, però el que no volem... millor que es quedi oblidat, per estalviar-nos el dolor...
Blogger Cèlia ha dit...
Per què Plutó, el més petit dels planetes, és el més estrany, anòmal i de que se'n parla més?
Blogger Cèlia ha dit...
Si Plutó va ser una lluna de Neptú, que es va escapar de la seva òrbita, vol dir que va aconseguir ser lliure. Em dona esperances...
Blogger Striper ha dit...
Ja posats en aquest ambient trobo a faltar una sirena.
si plutó es va escapar de l'òrbita de neptú va acabar a l'òrbita del sol, potser es va enlluernar. Això vol dir que la lluita per la llibertat no pot cessar mai, però compte! Al Kosmos tot giravolta al voltant d'algun centre gravitacional, és a dir, que malgrat el kaos aparent hi ha una dansa ordenada de l'energia. La llibertat potser consisteix, al capdavall, en poder triar sobre què volem orbitar i què volem que ens orbiti.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada