LLUNA




La lluna és qui sembra
Apel·les Mestres

La lluna blanca
ha il·luminat el camí del Freixa
Una claror plena

El vent empeny amb força el pi
que tant protesta
Una brisa freda

Sento la seva fressa
que m'alerta l'ànima
Una mudesa paralitzant

Darrera els arbres plens de lluna
un gronxador tremola amb por
Un ferro rovellat


És la penombra
del misteri
Una silueta sinuosa


La claror i les ombres
es confonen
Una obaga fosca
M'hagués posat a córrer
si no fos per tu
Wish you were here.





QUART MINVANT


Per aquells que van perdent humanitat
i donen lliçons de com ser-ho.
He guardat els ullals
dins un petit cofre personal,
només per si un cas.


Un pensament darrera l'altre,
un sentiment darrera l'altre.


Ja no udolo sota la lluna plena,
ara canto en quart minvant
aquesta melangia
que s'escampa per la pell
invocada pel plaer dels millors dies.


He deixat lliure la passió,
l'he deixada anar
mentre no em tingui presonera,
car sóc jo qui li ha obert la porta
perquè ja no li tinc por.


No faig cas de les veus tancades.
Fan mal deshumanitzades.
Regalima sal per la galta estroncada,
surt del dolor
i de l'amor salvatge.


Un sentiment darrera l'altre,
un pensament darrera l'altre.


He guardat els ullals
dins un petit cofre personal,
per si me'ls he de tornar a posar.